MAQUINES TERMIQUES i MOTORS

Cotxe Hidrogen:  El cotxe d'hidrogen per mi es una alternativa sostenible amb potencial, ja que no emeten gasos d'efecte hivernacle ni contaminants locals.  Pero el seu cost és un problema i també hi ha cosas a millorar en termes d'infraestructura  Cotxe Dièsel:   Els cotxes dièsel son bona opció per viatges llargs, degut a la seva eficiència en combustió. Els cotxes dièsel tenen més el punt de poder acelerar més i una conducció més suau i els seus motors duren moltíssims per la seva rugositat.  Però conté emissors contaminants, vibracions i sorolls massa forts Cotxe Híbrid:  El cotxe híbrid es una alternativa amb varis punts positius per mi, son menys contaminants, menys escandalosos, conducció més còmoda... Pero no m'agrada els límits dels rangs elèctrics i els costos elevats d'aquest grup d'aquests cotxes Cotxe Elèctric:  Es la millor alternativa que hi ha per mi, aquests cotxes tenen 0 emissions, el que vol dir que no conta...

La història del cotxe d'hidrogen es remunta a finals del segle XVIII quan el químic britànic William Nicholson va descobrir que l'aigua es podia descompondre en hidrogen i oxigen mitjançant l'electròlisi. Al llarg dels segles XIX i XX, es van realitzar avenços significatius en la producció i l'emmagatzematge d'hidrogen, així com en la tecnologia de piles de combustible que converteixen l'hidrogen en electricitat. El cotxe d'hidrogen funciona utilitzant una pila de combustible, que és un dispositiu electroquímic que converteix l'hidrogen i l'oxigen en electricitat i aigua. En aquest procés, l'hidrogen emmagatzemat al vehicle es combina amb l'oxigen de l'aire a la cel·la de combustible, cosa que produeix electricitat per alimentar el motor elèctric de l'automòbil. L'única emissió que es produeix és aigua, cosa que fa que el cotxe d'hidrogen sigui una opció molt neta en termes d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle....

La història del motor dièsel es remunta al segle XIX. Va ser inventat per l'enginyer alemany Rudolf Dièsel, que va patentar el seu disseny el 1892. Diesel buscava crear un motor més eficient i econòmic que els motors de benzina existents en aquell moment. El seu objectiu era desenvolupar una màquina que pogués aprofitar al màxim la calor generada en el procés de combustió. El motor dièsel funciona segons el principi del cicle dièsel, que consta de quatre etapes: admissió, compressió, combustió i fuita. Durant l'etapa d'admissió, l'aire és succionat cap al cilindre del motor. Després, a l'etapa de compressió, l'aire es comprimeix fins a assolir una temperatura elevada. A l'etapa de combustió, s'injecta combustible dièsel al cilindre, i a causa de l'alta temperatura, s'encén de forma espontània. Això provoca una explosió controlada que empeny el pistó cap avall. Finalment, a l'etapa d'escapament, els gasos de combustió s'expulsen del ci...

La història del cotxe híbrid es remunta a finals del segle XIX, quan es van desenvolupar els primers prototips de vehicles elèctrics i de combustió interna. No obstant això, va ser a la dècada de 1990 quan els cotxes híbrids van començar a guanyar popularitat i a ser produïts en massa. El Toyota Prius, llançat al Japó el 1997, es va convertir en el primer cotxe híbrid de gran èxit comercial. Des d'aleshores, nombrosos fabricants d'automòbils han llançat els models de cotxes híbrids propis. El cotxe híbrid funciona mitjançant la combinació d'un motor de combustió interna i un motor elèctric. La tecnologia més comunament utilitzada és la del cotxe híbrid elèctric endollable (PHEV), que permet recarregar les bateries del motor elèctric connectant-les a una font d'energia externa. Durant la conducció, el motor de combustió interna s'utilitza per generar electricitat i alimentar el motor elèctric, que alhora proporciona part o tota la potència necessària per moure el veh...

La història del cotxe elèctric es remunta al segle XIX, quan els primers prototips de vehicles elèctrics van començar a sorgir. El 1834, l'inventor Thomas Davenport va construir el primer vehicle elèctric, seguit pel desenvolupament de bateries recarregables a la dècada de 1850. No obstant això, va ser a principis del segle XX quan els cotxes elèctrics van aconseguir certa popularitat, competint amb els automòbils de gasolina. Ford fins i tot va produir el Model T elèctric el 1914. A mesura que avançava el segle XX, la disponibilitat de petroli barat i la producció en massa d'automòbils de benzina van fer que els cotxes elèctrics passessin a un segon pla. Tot i això, a finals del segle XX i principis del XXI, la preocupació pel canvi climàtic i la recerca d'alternatives més netes i eficients per al transport van portar al ressorgiment del cotxe elèctric. El cotxe elèctric funciona mitjançant l'ús de bateries recarregables per alimentar un motor elèctric. Aquestes bateri...

La història de la màquina de vapor es remunta al segle XVII, quan el científic anglès Thomas Newcomen va construir el primer motor de vapor pràctic el 1712. No obstant això, va ser James Watt, un enginyer escocès, qui va fer millores significatives en el disseny i l'eficiència de la màquina de vapor. A la dècada de 1760, Watt va desenvolupar el motor de vapor de doble acció, que utilitzava un pistó i una biela per convertir el moviment lineal en rotatori. Aquesta millora va permetre més eficiència i aplicació en diverses indústries. La màquina de vapor funciona segons el principi bàsic de la conversió d'energia tèrmica en energia mecànica. En la forma més simple, el motor de vapor consta d'una caldera que escalfa aigua per produir vapor. Aquest vapor es dirigeix ​​cap a un cilindre, on empeny un pistó cap amunt i avall. El moviment del pistó es transmet a través d'una biela a un mecanisme d'engranatges, que es pot utilitzar per fer una varietat de tasques, des de l...

La història de l'automòbil de benzina es remunta a finals del segle XIX. Carl Benz, un enginyer alemany, és considerat un dels pioners dels automòbils de gasolina. El 1886, Benz va construir el primer automòbil propulsat per un motor de gasolina de quatre temps. Aquest vehicle, conegut com el Benz Patent-Motorwagen, va establir les bases per al desenvolupament posterior dels automòbils moderns. Uns anys més tard, el 1876, l'enginyer alemany Nikolaus Otto va desenvolupar el primer motor de combustió interna de quatre temps, conegut com el cicle Otto. Aquest motor es va convertir en la base per als motors de gasolina utilitzats als automòbils.  El cicle Otto es compon de quatre etapes: admissió, compressió, explosió i fuita. Durant l'etapa d'admissió, s'aspira una barreja d'aire i combustible al cilindre. Després, a l'etapa de compressió, aquesta barreja es comprimeix per augmentar la pressió. A l'etapa d'explosió, s'encén la barreja comprimida mit...

Hola, Bones. Em dic Samuel  Blanco  i aquí esta el meu blog sobre el qual parlarem sobre les maquines i motors. En aquest blog parlaré de màquines i motors que han existit durant aquests anys i estará acompanyada de breus explicacions i les seves història, com funcionen i diré la meva opinió personal de com ha  afectat a  la societat cada màquina o motor .