La història del cotxe híbrid es remunta a finals del segle XIX, quan es van desenvolupar els primers prototips de vehicles elèctrics i de combustió interna. No obstant això, va ser a la dècada de 1990 quan els cotxes híbrids van començar a guanyar popularitat i a ser produïts en massa. El Toyota Prius, llançat al Japó el 1997, es va convertir en el primer cotxe híbrid de gran èxit comercial. Des d'aleshores, nombrosos fabricants d'automòbils han llançat els models de cotxes híbrids propis.
.jpg)
El cotxe híbrid funciona mitjançant la combinació d'un motor de combustió interna i un motor elèctric. La tecnologia més comunament utilitzada és la del cotxe híbrid elèctric endollable (PHEV), que permet recarregar les bateries del motor elèctric connectant-les a una font d'energia externa. Durant la conducció, el motor de combustió interna s'utilitza per generar electricitat i alimentar el motor elèctric, que alhora proporciona part o tota la potència necessària per moure el vehicle.
La combinació d'un motor de combustió interna i un motor elèctric permet una eficiència més gran en el consum de combustible. El motor elèctric pot donar suport al motor de combustió interna en moments de més demanda d'energia, cosa que redueix la càrrega del motor de combustió interna i, en conseqüència, el consum de combustible. Això comporta una major autonomia i una menor dependència dels combustibles fòssils.
Comentarios
Publicar un comentario