La història del cotxe d'hidrogen es remunta a finals del segle XVIII quan el químic britànic William Nicholson va descobrir que l'aigua es podia descompondre en hidrogen i oxigen mitjançant l'electròlisi. Al llarg dels segles XIX i XX, es van realitzar avenços significatius en la producció i l'emmagatzematge d'hidrogen, així com en la tecnologia de piles de combustible que converteixen l'hidrogen en electricitat.
El cotxe d'hidrogen funciona utilitzant una pila de combustible, que és un dispositiu electroquímic que converteix l'hidrogen i l'oxigen en electricitat i aigua. En aquest procés, l'hidrogen emmagatzemat al vehicle es combina amb l'oxigen de l'aire a la cel·la de combustible, cosa que produeix electricitat per alimentar el motor elèctric de l'automòbil. L'única emissió que es produeix és aigua, cosa que fa que el cotxe d'hidrogen sigui una opció molt neta en termes d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
Un dels principals avantatges del cotxe d'hidrogen és la capacitat per emmagatzemar grans quantitats d'energia en comparació amb les bateries elèctriques convencionals. Això ofereix una major autonomia de conducció i temps de recàrrega més ràpids, fet que es tradueix en una major comoditat per als conductors.
Comentarios
Publicar un comentario