Màquina de vapor

La història de la màquina de vapor es remunta al segle XVII, quan el científic anglès Thomas Newcomen va construir el primer motor de vapor pràctic el 1712. No obstant això, va ser James Watt, un enginyer escocès, qui va fer millores significatives en el disseny i l'eficiència de la màquina de vapor. A la dècada de 1760, Watt va desenvolupar el motor de vapor de doble acció, que utilitzava un pistó i una biela per convertir el moviment lineal en rotatori. Aquesta millora va permetre més eficiència i aplicació en diverses indústries.

La màquina de vapor funciona segons el principi bàsic de la conversió d'energia tèrmica en energia mecànica. En la forma més simple, el motor de vapor consta d'una caldera que escalfa aigua per produir vapor. Aquest vapor es dirigeix ​​cap a un cilindre, on empeny un pistó cap amunt i avall. El moviment del pistó es transmet a través d'una biela a un mecanisme d'engranatges, que es pot utilitzar per fer una varietat de tasques, des de l'accionament de màquines industrials fins a la generació d'energia elèctrica.

Abans de la invenció de la màquina de vapor, la majoria de les activitats humanes depenien de la força muscular i de fonts d'energia limitades, com l'aigua i el vent. La màquina de vapor va canviar això en proporcionar una font d'energia fiable i pràcticament il·limitada. Això va permetre un augment significatiu en la producció i l'eficiència industrial, fet que va portar a avenços en l'agricultura, la mineria, la manufactura i el transport.